Històries de viatge

Els meus inicis a Florència

Fa uns mesos mai hauria pensat que tindria una oportunitat com aquesta: viatjar a un país estranger durant força temps. Un cop vam agafar l’avió, sabia que ens ho passaríem genial. Recordo el primer mite que vaig poder confirmar només arribar: condueixen tal com diuen. Vaig girar el cap per mirar per la finestra i, de sobte, vaig veure un home que, mentre conduïa, va obrir un diari i es va posar a llegir-lo sostenint el volant amb els genolls. Va ser força impactant, la veritat.

L’ambient a Florència

Només arribar ja es notava que hi havia un ambient diferent; comparat amb Terrassa, hi ha molta més cultura als carrers. Les dues primeres setmanes no vam fer gaire cosa, simplement ens vam acostumar a la nova experiència. Fèiem el típic: anar a comprar, donar una volta per orientar-nos i saber on era tot. A partir de la segona setmana vam començar a sortir més sovint. Florència té molta cultura a peu de carrer, com ja he dit abans. Per exemple, hi ha una rèplica del David de Miquel Àngel en plena plaça. Just allà comença un recorregut per les cases que, si el segueixes, et porta des d'aquella plaça fins al Ponte Vecchio (aquest passadís va ser construït en cinc mesos i fa 1,3 km de llargada).

La feina

L’empresa on treballo es diu I.I.S Agnoletti, és un institut. Hi estic molt còmode, ja que en aquest centre els professors semblen més una família que no pas simples companys: riuen junts, celebren coses junts i l’ambient és molt divertit. El meu tutor, Vito Riggi, sembla ser una figura molt important dins del centre; si camines amb ell pels passadissos, tant els alumnes més joves com els més grans el coneixen, el saluden i li expliquen els seus èxits. El que més he fet a l’institut ha estat reparar ordinadors i solucionar errors causats pels estudiants, com ara problemes d’àudio amb les pissarres digitals, errors de vídeo a mig examen, etc. El meu horari és de 8:00 a 14:00. L’última hora normalment la dediquem a revisar les trenta aules per comprovar que no s’hagi deixat cap ordinador o pissarra encesos. Gràcies a aquesta última tasca he començat a conèixer alumnes italians de l’institut; al principi són una mica tancats, però amb el temps tots resulten ser molt bones persones.

Cap al riu...

D’aquest viatge no hi ha res que no m’hagi agradat al 100%; tot ha estat molt divertit. L’únic aspecte negatiu ha estat la convivència, ja que ens van posar en un pis amb persones molt poc netes, per no dir una altra paraula. Tot la resta ha estat una experiència increïble. En Raúl i jo ens vam apuntar a vòlei perquè ell va proposar la idea i ens va agradar. Vam començar jugant en un gimnàs i vam acabar jugant al costat del riu Arno perquè el grup inicial es va desfer. Al final se’ns va afegir força gent i moltes vegades hem de fer torns per poder jugar perquè som massa. Un dia, jugant a vòlei, vaig fer un mal moviment i la pilota va sortir volant; amb tanta mala sort que va rebotar just en l’únic lloc sense gespa... i va acabar al riu. Òbviament, vaig haver de saltar a l’aigua per recuperar-la i vaig passar-me la resta del dia tot xop.

Conclusions

Les pràctiques han estat molt entretingudes. El que més m’ha sorprès és l’ambient tan agradable que hi ha, i sincerament, m’hi he sentit molt còmode. He après moltes coses, sobretot a reparar portàtils, ja que no ho havia fet mai abans. A més, he pogut experimentar què vol dir viure sol, i això ho canvia tot completament.