Històries de viatge

Comencem

Les meves expectatives inicials de com podria arribar a ser un país com Itàlia no distaven gaire de les impressions que m’ha generat després d’un temps. No puc dir gaire d’altres zones on no he estat, però la regió on em trobo no és gaire diferent de com és Espanya. Les persones que viuen en aquest territori tenen un comportament similar al nostre, són amables i simpàtiques. Probablement, com es diu a molts llocs, això es deu al fet que el clima tant aquí com a Espanya és força similar, per tant, jo diria que el seu caràcter és molt “Mediterrani”. L’empresa on treballo es diu SC Informatica, és una empresa que forma part d’un grup de farmàcies i que porta la secció informàtica juntament amb quatre seus més repartides per la regió. Normalment, a l’empresa no hi ha massa treballadors, ja que depenent del dia alguns han d’anar a una seu o una altra segons la demanda de feina. Però quan hi són tots, hi ha de 8 a 10 treballadors a les oficines, més l’Andrew i jo que estem de pràctiques. A SC Informatica es dediquen a gestionar les dades de les farmàcies, fer còpies de seguretat, resoldre problemes relacionats amb el programa de gestió intern, etc. El nostre horari laboral és de 9h a 13h, després descansem per dinar i tornem de 15h a 19h. A causa de la disponibilitat dels horaris de busos i trens de la zona on vivim, hem hagut d’adaptar-nos-hi. La nostra tasca consisteix a crear noves funcionalitats per implementar-les al programa de gestió de dades de l’empresa. És a dir, desenvolupem mòduls nous que testeig separadament, i més tard, quan ja funcionen, s’integren al gestor de l’empresa. El nostre tutor, Giulio Mandozzi, és qui ens assigna cada projecte i dirigeix la secció de desenvolupament informàtic. Aquesta primera setmana ha estat per acomodar-nos, ja que havíem de posar a punt l’allotjament i començar a fer-nos-el nostre. Hem conegut els nostres companys de feina, que han estat molt amables i fins i tot ens han convidat a dinar per començar a conèixer-nos. Nosaltres vam arribar a l’estació de Porto San Giorgio-Fermo. El primer cap de setmana ja vam sortir per començar a explorar els voltants del poble.

Experiències

Aquesta segona setmana ha estat força tranquil·la. Després dels primers dies de feina, ja m’hi he adaptat bé. Allò de convidar-nos a dinar era només temporal, així que he començat a portar-me el dinar perquè menjar fora és molt car. Vam visitar la platja de Civitanova per primera vegada, ja que tenim força temps d’espera fins que arriba el tren. El cap de setmana el vam aprofitar per fer una excursió d’uns 20 km fins a Fermo. El poble és molt bonic i la plaça que corona el turó on s’assenta és impressionant. Porto algunes setmanes una mica estressat pel projecte final del cicle, però aquesta ja és l’última: estic preparant el vídeo de presentació per enviar-lo tan aviat com pugui. Al final tot ha sortit perfectament, però aquesta setmana no he fet gaire cosa interessant. Adjunto algunes imatges que no havia pogut mostrar i les comento. Aquesta d’aquí és, per a mi, la plaça més bonica de Porto San Giorgio. Està situada just al costat de la ciutat vella i la font és meravellosa. Les vistes de les turons de la regió de les Marques des de la part alta de Fermo, a uns 300 metres sobre el nivell del mar, són impressionants.

Relax a la platja

Setmana gran: finalment, després d’un temps, anem a Roma. Tot i que només hi vam estar un dia, tenia la ruta molt ben planificada i vam poder veure gairebé tota la ciutat. Una llàstima no haver pogut visitar la Capella Sixtina i els Museus Vaticans, però no hi va haver temps, tot i haver caminat gairebé 30 km en 10 hores. Sens dubte, Roma és una de les ciutats més boniques que he visitat mai. La magnitud i la bellesa de les construccions que alberga són realment impressionants. Adjunto fotos dels llocs que vam visitar, encara que en vam veure molts més. Aquesta setmana ens ha vingut a visitar el pare del José. Han estat uns dies divertits i una nit ens va convidar a sopar. Després del cap de setmana intens a Roma, volíem una setmana més relaxada, així que, tret d’anar a la platja, vam fer poca cosa més. Dissabte al matí, després de fer la compra, vaig anar a la platja. No feia gaire sol, però per a mi millor, perquè no el suporto. De fet, just després de fer la foto, va començar a ploure. Diumenge també vam anar a la platja, aquest cop amb una mica més de sol. Hi vaig anar amb en José, ja que el dia anterior encara estava amb el seu pare.

Últimes setmanes

Aquesta setmana ja estem preparant el retorn, així que ja tenim comprats els bitllets de tornada a Florència. També estic planificant el darrer dia per aprofitar al màxim i visitar els últims llocs. Aquest cap de setmana vam anar a la platja a veure la posta de sol. Diumenge vam fer una mica d’exercici pels turons dels voltants de Porto San Giorgio. L’estada ja s’acaba. Aquesta setmana he aprofitat per acomiadar-me dels companys de feina, ja que no tots són cada dia a l’oficina. També he estat entrenant per les tardes perquè aquest dissabte tenim una excursió força exigent als Montes Sibilinos, concretament al Monte Vettore. Posta de sol al final d’una caminada d’entrenament. En José i jo d’excursió al Monte Vettore. No vam poder arribar al cim perquè l’autobús ens deixava massa lluny, però vam fer uns bons 20 km caminant.

De tornada a casa

Estem molt il·lusionats amb la tornada a casa, però encara ens queda una última parada: Florència. És, sens dubte, una de les ciutats més boniques d’Itàlia, amb l’avantatge que la majoria dels seus punts d’interès estan força a prop els uns dels altres.