Històries de viatge

Arribada a Àustria

Costums austríaques

Donar la mà

La primera cosa que ens va passar en baixar de l’avió va ser que, quan vam anar amb en Mike (el nostre tutor de l’institut de Ybbs) i ens vam trobar amb ell, jo vaig anar a fer-li dos petons com fem sempre a Espanya, però ell em va allargar la mà.

A Àustria, el costum és donar la mà quan et trobes amb algú, tret que sigui un amic, llavors es fa una abraçada. Em va sorprendre molt quan vaig preguntar si alguna vegada es donaven dos petons, i la resposta va ser que això només es fa amb amics molt propers o família. No és habitual fer dos petons quan acabes de conèixer algú.

Treure’s les sabates

Una altra cosa que em va cridar l’atenció va ser que, quan vaig anar a casa de la meva amiga austríaca Isabella, em va dir que havia de treure’m les sabates a l’entrada i deixar-les allà.

Quan li vaig preguntar per què, em va dir que era un costum austríac: sempre que entres a casa t’has de treure les sabates.

Em va sorprendre, perquè a Espanya no és gens habitual fer-ho a casa d’algú altre.

Transport

El tema del transport va començar a cridar-me molt l’atenció des del primer dia.

A Àustria hi ha molta gent que utilitza la bicicleta per anar a treballar i per moure’s per la ciutat. Moltes d’aquestes bicicletes tenen motor, cosa que mostra la diferència en el nivell de vida respecte a Espanya.

També em va sorprendre veure que, a Viena, la gent es mou molt amb metro, autobús, però sobretot amb bicicleta i patinet! Pel carrer veies molts adults anant a treballar amb patinet.

Horaris

Els horaris dels àpats són una de les coses a les quals no m’he acostumat, malgrat haver viscut dos mesos a Àustria.

Allà mengen normalment entre les 11:00 i les 12:00 i sopen entre les 18:00 i les 19:00. En canvi, a Espanya, dino cap a les 14:30–15:00 i sopo entre les 21:00 i les 22:00.

Comparant, hi ha dues hores de diferència, així que quan dinava a les 12:00, a les 15:00 ja tornava a tenir gana simplement perquè el meu cos està acostumat a aquest horari.

L’empresa

L’empresa on he fet les pràctiques del meu grau mitjà d’informàtica és Frequentis A.G., situada a Viena. Hi treballen unes 1.250 persones.

Frequentis és una empresa austríaca d’alta tecnologia que desenvolupa sistemes de comunicació i informació per a la gestió del trànsit aeri, la seguretat pública i el transport.

Una característica destacada de l’empresa és que té un ambient molt familiar, com si fos una gran família on tothom s’ajuda mútuament.

Una altra cosa important és l’horari: els treballadors tenen molta flexibilitat i poden treballar des de casa o des d’altres llocs.

Primera impressió, horari i tutors

El millor va ser la primera impressió. En arribar a l’estació de tren ens va venir a recollir Bernhard amb un cotxe molt luxós i ens va portar a l’empresa. Allà ens van presentar tres persones molt preparades, una d’elles treballava per a la defensa d’Alemanya.

Després ens van ensenyar la zona de fabricació i vam conèixer els nostres tutors. Jo vaig tenir la sort de tenir dos tutors espanyols: Gonzalo (director del projecte ATM Brasil) i Fernando, un enginyer informàtic.

Gonzalo era com un pare: sempre disponible per ajudar-me. Fernando era com un germà gran que m’explicava tot el que no entenia. També hi havia Wolfgang, qui planificava les meves tasques, però era difícil d’entendre perquè parlava anglès molt tècnic i amb accent austríac.

Gabriela, que feia documentació i proves, em va portar al laboratori per treballar una mica amb ella. I també hi havia Nina, que parlava castellà i em va ajudar sempre que va poder.

Pràctiques

La primera tasca que vaig fer amb Wolfgang va ser l’anàlisi de la topologia de la xarxa, assegurant-me que la configuració de l’STP (Spanning Tree Protocol) era correcta.

La segona tasca va ser editar un script de configuració de switches i routers. Jo vaig preparar un full de càlcul amb les variables i, a partir d’un template, podíem generar tres scripts alhora.

La darrera activitat va ser actualitzar el firmware d’un router i un switch per fer proves amb contenidors.

Fent 18 anys

Vaig anar a Àustria amb 17 anys i vaig tornar amb 18.

El 6 de juny va ser el meu aniversari, però el dia 3 ja vam anar a la fira de St. Pölten amb els amics d’Isabella per celebrar-ho.

El cap de setmana del 9 a l’11, la meva mare i la seva parella van venir a Àustria. Li vaig demanar a Isabella que ens fes de guia per Viena i Melk, i ho va fer encantada.

Després d’aquest cap de setmana perfecte, a l’empresa em van preparar una festa sorpresa pels 18 anys.

Viatge als Alps

Tots volíem anar als Alps, així que li vam preguntar a Mike si ens podia portar. Un dia ens va escriure per dir-nos que aquell cap de setmana hi aniríem.

El dissabte ens van venir a buscar Mike i Rainer amb una furgoneta. No ens van deixar pagar res.

Vam pujar al cim en telecabina, vam dinar en un restaurant a dalt de tot, vam baixar la muntanya fent karting i vam passar una estona en un llac.

Última setmana

L’última festa va ser el Donnau Festival, el més gran de Viena. M’ho vaig passar genial amb Isabella i la seva germana Vroni, no volia que el dia s’acabés.

El meu últim dia a l’empresa vaig fer una presentació en anglès explicant tot el que havia fet.

Em van portar a la sala de servidors amb bata de seguretat.

A la nit vam tenir un sopar per acomiadar-nos i donar la benvinguda a l’estiu.

Vaig acomiadar-me de tot l’equip i dels meus tutors.