Històries de viatge

Introducció

La cultura d’Itàlia és molt semblant a la d’Espanya, així que pel que fa a la impressió del país, no hi va haver res que em cridés especialment l’atenció. La meva primera setmana a Itàlia va ser sobretot d’adaptació, així que vaig sortir a explorar els voltants d’on vivia. Vaig anar a un parc que hi havia a cinc minuts de casa meva i també vaig buscar supermercats a prop.

L'empresa

Les meves pràctiques a Itàlia les vaig fer en una empresa anomenada Logicad, en un poble al costat de Florència que es diu Sesto Fiorentino. És una empresa que es dedica principalment a reparar ordinadors de sobretaula, portàtils i altres dispositius. A l’empresa només hi havia en Marco, el meu tutor i cap.

Com que ja havia fet la modalitat Dual durant el curs, tenia moltes hores d’experiència, així que el meu horari era de dilluns a divendres, 4 hores al dia. Durant les pràctiques vaig fer diferents tipus de feines: reparar dispositius, actualitzar-los i fins i tot netejar-los. Algunes vegades també vaig muntar ordinadors completament nous per encàrrec d’algun client. A vegades em tocava anar a veure algun client o conegut d’en Marco, cosa que també forma part de la feina, així que sempre responia amb respecte i educació.

El bo i el no tan bo

Com que ja tenia experiència prèvia, moltes de les eines i programes que s’utilitzaven ja els coneixia, així que em vaig adaptar ràpidament al ritme de feina d’en Marco. La meva relació amb ell va ser bona; és una persona amable i atenta, tot i que a vegades ens costava comunicar-nos per l’idioma.

Em van agradar més les pràctiques que vaig fer a Itàlia que les que havia fet a Espanya, ja que estaven centrades gairebé al 100 % en hardware i reparacions, cosa que m’apassiona. El que més vaig aprendre va ser a muntar i desmuntar portàtils, ja que eren els dispositius que més portaven els clients. Si m’hagués de queixar d’alguna cosa, seria de la distància entre la feina i el nostre allotjament, tot i que estava perfectament comunicat.

Els viatges

A mesura que passava el temps, vaig anar visitant els llocs més coneguts de Florència. També vaig començar a buscar un lloc per fer esport i socialitzar amb gent local o d’altres països. Després de preguntar i buscar, vaig trobar un grup de vòlei on hi havia estudiants i altres Erasmus com jo. Era un grup molt divertit i vaig fer amistat amb diversos d’ells.

Durant el primer mes el temps no va ser gaire bo: feia fred i plovia gairebé cada dia, així que no vam poder sortir gaire ni visitar altres ciutats. Quan va acabar aquell mes, va arribar el bon temps, just quan uns amics van venir a visitar-me. Els vaig anar a recollir a Bolonya i vam passar el dia allà. A la tarda vam tornar a Florència, i l’endemà els vaig fer de guia i els vaig ensenyar la ciutat.

Quan els meus amics van tornar a Espanya, tenia pensat anar a Pisa, però la calor em va fer enrere i al final no vaig fer més viatges. Cada setmana continuava jugant a vòlei amb el grup que he esmentat abans, cosa que m’ajudava a fer una mica d’exercici.

La tornada

Els dies van passar molt ràpid i finalment va arribar el moment de tornar. M’hauria agradat quedar-me, perquè Florència m’ha encantat. És una ciutat preciosa i molt viva, però també amb racons tranquils si t’allunyes una mica de la zona turística.

Hi tornaria sense cap dubte, i fins i tot m’hi quedaria a viure una temporada. Ha estat una experiència genial i, si pogués, la repetiria sense pensar-m’ho dues vegades.