Històries de viatge

Diferències entre Viena i Barcelona

Voreres

Una cosa diferent entre Àustria i Espanya són les voreres. A Àustria, les voreres no són com les d’Espanya, són d’asfalt. A més, hi ha moltíssims carrils per a bicicletes repartits per tota la ciutat. Com que Viena és tan plana i les voreres són així, es veia molta gent desplaçant-se amb patinet, monopatí, bicicleta, etc. Això m’agrada molt perquè ajuda a reduir la contaminació (i a més és més ràpid que caminar). Jo no vaig tenir l’oportunitat de tenir un patinet o una bici, però si l’hagués tinguda, l’hauria aprofitat molt.

Menjar

Em va sorprendre molt saber que el plat més famós i pel qual se senten més orgullosos és l’schnitzel. Quan em van convidar a un restaurant de menjar típic i me’l van recomanar, m’esperava un plat elaborat (com una paella o fideuada), però em vaig trobar amb una escalopa de porc arrebossada amb una amanida. El plat típic d’Àustria és això. Em va impactar veure que el plat representatiu del país fos tan senzill.

Tot i això, les racions són grans i molt ben fetes: allà on l’he menjat, estava boníssim. Pel que fa a les postres, tothom sap que a Àustria se’n fan molt bones, especialment la tarta Sacher. Ja l’havia tastat abans, però allà era completament diferent, tot estava mesurat al mil·límetre. No puc retreure res a les postres austríaques.

A prop d’on vivíem, a Wachau, fan un licor d’albercoc anomenat Wachauer Marillen Likör, del qual estan molt orgullosos. Jo vaig tenir la sort de provar-lo. És molt suau i té un gust molt agradable, i el millor és que es fa artesanalment.

L’empresa

Frequentis ha estat l’empresa on vaig fer les pràctiques. Té uns 1.600 treballadors repartits entre diferents països, i només a Viena —on vaig estar— n’hi ha uns 900.

És una empresa amb molt nivell. Cuida molt els seus empleats, oferint serveis gratuïts com cafè de qualitat. També tenen una cafeteria amb esmorzars i menjar a preus raonables i un menjador amb 5 plats diferents cada dia. Els preus no passen mai dels 8 €, i l’empresa dona diners mensuals per gastar en aquests menjars.

El meu horari era de 9:00 a 18:00 (amb 1 h de pausa per dinar), excepte els divendres, que plegava a les 16:30. L’última setmana vaig fer de 9:00 a 17:00 per qüestions del programa Erasmus.

Fer menys hores divendres i l’última setmana es va agrair molt, perquè ja estàvem força cansats.

Pràctiques a l’empresa

Els dos primers dies no vaig fer res perquè el meu mentor, Martin, estava de vacances. Quan va tornar, em va ensenyar el llenguatge que fan servir per detectar i corregir errors en els seus productes. Després vaig estar dues setmanes treballant amb casos reals d’error i organitzant-los en un Excel (que ningú va usar).

Un dia em va preguntar si coneixia JSON, i com que no, me’l vaig estudiar. L’endemà ja estava treballant amb això. La meva relació amb el mentor va ser estrictament professional. Altres companys van tenir relacions més pròximes amb els seus mentors (fins i tot un d’ells va anar a dinar amb el seu mentor).

Jo prefereixo que fos així, perquè era la meva primera experiència laboral i suposo que això és el normal. No vull crear-me falses expectatives per a futurs treballs.

Em va sorprendre molt la flexibilitat horària. No havia vist mai una empresa així fora de grans corporacions com Google, Apple o Microsoft.

També em va agradar molt l’ambient: tothom es tractava amb igualtat, sense importar el càrrec. El primer dia ens van dir que allà tothom es tractava pel nom i que no s’utilitzava el “vostè” (excepte amb els 4 càrrecs més alts).

Valoració personal

Sóc una persona que s’adapta fàcilment, així que la primera setmana ja tenia la rutina agafada. Potser per a altres pot ser difícil, però en el nostre grup no hi va haver grans problemes.

La convivència amb el grup va ser bona. Érem quatre nois i una noia. Com és normal, hi va haver alguns desacords al principi, però es van solucionar i la resta va anar bé.