Històries de viatge

La carretera austríaca t’acollirà i et farà caminar molt lluny

Caminar a Àustria és molt més car que fer-ho a Espanya, en més sentits dels que pots imaginar al principi. Pagar sis euros per un cafè i un got d’aigua pot fer mal, però enamorar-te només durant dos mesos és aprendre a deixar anar. Una relació a distància no és una opció i només queda la il·lusió de visitar-nos per mantenir l’amor. Com pot visitar-me un país? Per sort, l’he conegut prou bé com per emportar-me’n el seu menjar, la seva gent i els seus records.

La seva gent

Escriure sobre la seva gent és molt més complicat del que m’agradaria. Hi ha una norma que pots aplicar a tot el país: la gent no és tan càlida com a Espanya. I és en les excepcions on he trobat les millors persones, independentment d’on visquin. La primera cosa que pots notar és com n’és de bona, la gent austríaca. La seva amabilitat no té límits, i a vegades és difícil d’assimilar. De fet, durant els meus dos mesos d’estada vaig mantenir una batalla constant amb el meu mentor per veure qui era el més amable. Aguantava força bé, però al final sempre guanyava ell.

I no era l’únic en aquella competició. Estem convençuts que els professors de l’escola encarregats de nosaltres també estaven immersos en una guerra d’amabilitat. Gràcies a ells vam viure tantes experiències que és difícil comptar-les. Ens van portar als Alps i no només com estudiants Erasmus, sinó com a reis. I parlant de reis, un dels professors ens va portar a veure Wachau, antiga presó del rei Ricard Cor de Lleó.

Els seus records

El temps a Àustria era molt estrany. Els dies eren intensos i plens d’activitats, però quan miraves enrere, semblava que havien passat volant. És impossible recordar tot el que has fet, perquè fins i tot quan ja teníem una rutina establerta, sempre passava alguna cosa nova.

Al viatge a Wachau només hi vam anar el Daniel i jo. Herwig, un professor austríac, ens hi va portar en cotxe. Després d’una excursió curta vam arribar a les ruïnes d’un castell al capdamunt d’una muntanya. A dins hi havia la presó on va estar empresonat el rei d’Anglaterra. Herwig va ser tan amable amb nosaltres que li vam voler agrair-ho preparant-li una truita de patates.

Els Alps

Els professors ens van portar als Alps. Va ser una d’aquelles excursions que només veus a les pel·lícules dels adolescents americans. Vam començar el dia esmorzant en un poble al peu de la muntanya, ple de moters i turistes. Després vam pujar amb telefèric fins al cim i vam dinar en un restaurant amb unes vistes increïbles. I per acabar, ens vam banyar en un llac als peus de les muntanyes i vam menjar gelat. Encara no m’ho crec.

Excursions

Els nois i un altre jove Erasmus ens vam embarcar en el que va ser el millor viatge turístic que he fet mai. Praga és preciosa, tant amb sol com amb núvols. Vam caminar tants quilòmetres que, fins i tot nosaltres — famosos per la nostra resistència — no vam poder sortir de festa a la nit. Tres dies que no oblidaré mai.

Forma part del que, potser, ha estat el millor cap de setmana de tot l’Erasmus. Després de prendre alguna cosa amb el meu mentor i dormir només un parell d’hores a casa seva, el Carlos i jo vam agafar un autobús cap a Bratislava. Un dia sencer caminant i fent fotos on sortíem espectaculars. I a la nit, el karaoke més intens que he viscut mai. No crec que mai hagi trobat tant a faltar un llit. I mai m’ho havia passat tan bé.